Fa M

Un...
Dos...
Tres...


Ja.


He deixat la pressió de la mandíbula a totes les tecles si bemoll del piano.

asma

Cronòmetres i més cronòmetres. Voltes i més voltes. Asma sense cap sentit excepte des del punt de vista de l'espai-temps. Merda. Primer defecte: impaciència. Cronòmetres. Tic tac. Segon defecte: control. No som titellaire, òstia. Tercer defecte: (auto)control. On es compra? Me'n vens? Asma amb tot el sentit. Quart defecte: m'estim massa i massa poc. Vull estimar-me, simplement, no m'agraden les masses (cinquè). Canvii cronòmetre per metrònom, en molt mal estat per fer servir massa (joder, que ja he dit que no m'agraden). Sisè defecte: visc més per dedins que per defora (totes les seves varietats el fan extensible, idò, fins a l'enèsim). Tenc por de totes les coses que sortirien de mi mateixa si jo mateixa no posàs límits a les meves paraules. Tic tac.


He d'optimitzar recursos, energies, moments, alegries i quilos de cireres. És realment necessari. Però de ver, agrairé que algú em digui la paraula necessària per desactivar el puta cronòmetre que em tensa les mandíbules i em provoca pinçaments.

semi

Que em crema l'estómac i que crid en silenci, que em tatuaré la mala cara a la cara per no donar motius a ningú que vulgui dir-me hipòcrita, que m'ha picat un moscard i que m'han perdut la maleta, que encara esper que l'imbècil semianònim de torn em torni a dir allò que no som, que cridaré i ploraré fins que no em quedi sang a les venes, que tot això és mentida, que tot això no sé què és, que surt, que faig, que pens, que l'he mort, al moscard, però també m'he fet mal a l'orella.

destí 
viatge: aquí i ara.

zeta

Les coses no són fàcils per ningú dins un iglú descongelat i totes les cançons divertides estan plenes de notes a contratemps. Què passa? Que no és cap desgràcia la inexistència d'un control zeta a la vida real. És qüestió de temps i de paciència, de reinicis forçats. I eh, potser avui és el dia de trobar una nova drecera.

trio

Em plantejaré tornar enrere per recuperar l'atenció que he anat perdent tots aquests anys per la carretera, que la meva vida s'està convertint en una lluita entre la música forta, els post-its i els descuits.

bass+5

Podria conduir hores. De nit. Quan la reverberació i els baixos substitueixen l'accelerador, quan les rotondes són allò que més s'assembla a una meta. Podria conduir hores. I hores. Podria oblidar qui som per recordar qui seria. Podria acomodar-me a una rotonda. Podria fer-me meu l'espai de l'eco de la cançó, i així és cert que ningú no em trobaria. Podria conduir hores esperant trobar la fi del món, com el bosquimà que volia destruir una botella de coca cola.